dissabte, 20 de gener del 2018

425 - MONTBLANC ROQUER DEL PENITENT SANT JOAN 170118


425 - MONTBLANC ROQUER DEL PENITENT SANT JOAN 170118


Ens trobem al parc de l’Agulla de Manresa a dos quarts de vuit.
Avui tant sols serem a caminar quatre xiruques, uns per distància i altres per motius personals, farà que aquesta sortida sigui un xic reduïda pel que fa als participants.
Concretament som, Josep Casafont, Josep Junyent, Vicenç Muñoz i Manel Parareda.

Disposats pel viatge, ens incorporem a la C-25 direcció Lleida i passat Sant Joan de Vilatorrada, anirem direcció Tarragona per la C-37, i circularem fins a trobar l’A-2 , ens hi incorporem direcció Lleida, fins a l’alçada de la Panadella, Deixem l’autopista i prenem la B-221, desprès la L-221, T-221 i a Santa Coloma de Queralt la C-241 fins a la Ciutat de Montblanc hi arribem a tres quarts de nou. Aparquem el cotxe al final del carrer del Dr. Folch.

9:02 -- 0,00 km. -- 398 m. Iniciem la ruta just al lloc a on em aparcat. Marxem direcció Oest per una pista entre oliveres i ametllers. La seguirem uns 300 m. , moment en que enfilem un corriol que s’orienta de cara a una zona boscosa, deixant a la nostra esquerra el barranc de la Pasquala. A l’altre costat del barranc s’observa una roca amb un forat que des de la llunyania semblaria una cova, ens hi atansem amb el Zoom, però ens quedem amb el dubte.




9:35 -- 1,713 km.-- 570m. Deixem el sender i per una pista canviem de direcció vers el nord-est. Hem passat per les fonts de la Gruta i la Mara de Déu, en cap de les dues en brolla aigua.

9:44 -- 2,253 km. -- 585 m. Deixem la pista per enfilar a la nostra esquerra un sender amb pendent pronunciada  direcció oest, el qual transita entre una zona d’abundant vegetació. Amb uns 500 m. arribem a la Font del Penitent. A aquesta hi brolla un rajolí d’aigua.


9:58 -- 2,829 km. -- 671 m. Entrem a la zona d’escalada anomenada, el Roquer del Penitent.

En cursiva , Informació Centre Excursionista Montblanc:
La zona del Penitent correspon a l'itinerari del barranc de la Pasquala, que passa per l'ermita de Sant Joan i la zona del roquer del Penitent. A la zona del roquer del Informació Centre Excursionista Montblanc :
Penitent s'han habilitat 6 punts amb cadena i parabols de seguretat per fer més accessible el pas. A la vegada, s'ha aprofitat per senyalitzar la zona d'escalada i d'aparcament de la zona coneguda per les seves vies d'escalada. També s'ha fet una breu ressenya històrica del Mas de la Pasquala. L'itinerari està pensat per fer senderisme.
La inauguració va ser un acte més del cinquantè aniversari del Club Excursionista Montblanc. Les activitats van començar a les 9 del matí a la plaça Poblet i Teixidó, d'on es va sortir en grup per anar pel nou camí que han arranjat els escaladors i que porta directament al peu del cingle del Penitent.

Baixem i des de la font, fem el recorregut de tota la zona d’escalada, d’aquesta apoteosi geològica.
Trobem multitud de vies equipades, moltes d’elles amb noms força curiosos amb topònims com: Camí de perdició, Feliç falsetat, Penitenciatge, Home de poca fe, Repós etern , etc.etc.
Quina natura! i quants petits racons que anem descobrint, que fan de la ruta un verdader espectacle.
Que voleu que us dugui,una meravella! només cal observar les imatges.
Val a dir, que com s’acostuma a dir “l’alegria de pobres dura poc”



10:28 -- 3,391 km. -- 704 m. Podem dir que les excel·lències s’han acabat. No pas perquè ningú hagi pres mal.
El xerpa de l’excursió, (jo mateix), comet una greu errada, interpreta de manera equivocada la direcció de la traça i embarranca dos dels components, a grimpar una roca amb l’ajut d’una corda, que va resultar ser, com he dit, direcció equivocada.
Desprès d’uns moments de neguit, els dos que no vam grimpar, vam aconseguir enfilar el camí correcte.


El problema va ser,  que els que vàrem grimpar, ja els havíem perdut de vista i les comunicacions no eren les adequades per poder-hi parlar.
Per sort al cap d’una estona vam disposar de cobertura i ens vam tranquilitzar, ells van haver  continuar la ruta entre bardisses i matolls , fins trobar la ruta de tornada.

Els dos que vam anar pel camí correcte, vàrem anar trobant els punts d’interès que ens havíem proposat.
Així doncs seguint la ruta prevista, amb una petita desviació de 50 m.  arribem:
10:47 -- 3,631 km. -- 703 m. La cova del Lladre, formada per una gran cavitat i  per diversos despreniments.


Visitada la cova, continuarem la ruta.

10:54 -- 3,902 km. -- 636 m. Seguint la traça, arribem al mas de la Pasquala
.

El Mas, era un punt estratègic d’aquesta part de les muntanyes de Prades, te al seu entorn dos pous de gel. Nosaltres no hi perdem gaire estona, ja que tenim ganes de tornar-nos a retrobar amb els companys
Continuarem ara per un sender força evident que marxa direcció nord i és va enfilant fins endinsar-se a una zona boscosa
A uns 400 m. el sender gira direcció oest i va   fent petites variacions de direcció i salvant el desnivell que ens ha de permetre  arribar a la serra de l’Esportell.
11:31 -- 5,727 km. -- 882 m. Situats ja a la serra, deixem els camí més evident , per agafar una corriol a la nostra dreta, el qual gira vers el Nord.
Comencem una forta baixada, tot passant per sota el Puntal del Vent i la serra del Comellar.
Amb poca estona arribem a la zona de les Cent Fonts, que de fonts no se’n veuen però sembla ser que per l’any 1887 van ser canalitzades cap a l’Espluga de Francolí, segons resa el cartell que reproduïm:


És tracta d’una zona boscosa amb abundant vegetació i una àrea de recreativa amb taules i equipaments per fer-hi  pícnic.
Anirem baixant fent algunes llaçades , que ens porten a una pista ampla.
Arribats a la pista girem direcció est  i poc a poc anirà orientar-nos cap al nord est.

12:01 -- 7,557 km. -- 680 m. Deixarem la pista per enfilar-nos a la nostra dreta per un corriol que ens ha de permetre salvar un petit pujol, amb indicacions cap a Sant Joan de la Muntanya.
Aquest sender l’anirem seguint fins arribar a l’Ermita de Sant Joan.

12:13 -- 8,277 km. 677 m


Arribats a aquest punt, aprofitem per visitar les instal·lacions d’aquest bonic indret i contactar amb els dos companys escarriats a la zona d’escalada i que ja són a Montblanc.
És a Montblanc a on es troben amb dos xiruques que per motius personals no han participat a la caminada.
Com que també els fa gràcia visitar l’ermita i contemplar el paisatge des del Mirador, decideixen pujar amb  cotxe i nosaltres els esperem i aprofitem per fer la foto de grup.

Amb cursiva, informació del CEM.

L'ermita de Sant Joan és un dels llocs més pintorescs de tota la Conca de Barberà. Es troba a les primeres estribacions de la serra de Prades, al terme municipal de Montblanc. Quan sortiu de Montblanc, en direcció a ponent, atureu-vos un moment i mireu cap al sud, cap a la serra de Prades. L'ermita és allà, just al davant vostre, una mica abans d'arribar al cim, al mateix lloc on ha estat durant els darrers sis-cents anys. Potser no us serà fàcil veure-la; els xiprers que té al davant la protegeixen de mirades massa curioses.
No sabem ben bé quan es va construir l'ermita; hi ha qui diu que va ser fundada el 1412 o 1414 per Na Elionor d'Urgell, però també es diu que ja existia i que ella la va reconstruir sota la invocació de Sant Joan Baptista. En qualsevol cas, sembla cert que Na Elionor, filla de Dom Pere, Comte d'Urgell, hi va fer penitència ben a prop d'allà, a la Cova de Nialó (nom que prové de la corrupció de Na Elionor), durant setze anys, fins que morí, víctima de la pesta, el 28 de maig del 1430, als 52 anys d'edat sent enterrada a Poblet. Durant els segles posteriors, la devoció montblanquina per Sant Joan anà creixent i a l'ermita hi anaren fent vida diverses generacions d'ermitans fins a la Guerra Civil del 1936. Com era d'esperar, el juliol d'aquell any el retaule d'alabastre fou mutilat, la campana esbocinada i l'ermita, saquejada, restà en el més gran abandonament

Inserim diverses imatges de la Zona de Sant Joan de la Muntanya.

Foto de grup


Cova de la Nialó



Estances Ermita de Sant Joan



Tot seguit, pugem tots al cotxe, amb algun passatger més del compte,  i ens dirigim cap a Montblanc
Ens canviem el calçat i ens disposem a anar a dinar. El lloc escollit és el restaurant de l’Àrea de Guissona, es atipem i  anem a fer cafè a un bar situat a l’altre costat de la carretera, no recordo el nom.
Desprès, alguns marxem cap a casa i altres aprofiten el dia per fer una visita a les muralles de Montblanc.

Hi hem participat: Josep Casafont, Josep Junyent, Vicenç Muñoz i Manel Parareda, en Ramon Pous i Josep Mª Clarà en venen a recollir a Sant Joan.

Si us voleu baixar el track del Avifont: cliqueu

La fitxa tècnica des de Wikiloc, per Avifont:




Si voleu més informació del Avifont a Wikiloc, cliqueu

El recorregut:



Totes les fotos de la sortida :Galeria:




++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

diumenge, 14 de gener del 2018

424 . Oristà Rocaguinarda Oristà 100118


424 Oristà, la Quintana, Rocaguinarda, Oristà 10/01/2018

Aproximació, cada grup pel seu compte, ens trobem a Oristà a les nou, amb l’objectiu de fer una
caminadeta suau post vacances de Nadal.

Com de costum puntualitat anglesa, a les nou ja hi som tots. De la costa, Lluís Barber, Francesc
Blanch, Maria Carles i Manel Parareda, i de la Catalunya central, Josep Casafont, Josep Junyent,
Miquel Pujols i Josep Samsó.

9:03 -- 0,00 km.- 472 m. Iniciem la ruta a la plaça de l’Església, marxem direcció Oest pel carrer de
la Roqueta fins a la rotonda que hi ha a l’entrada del poble. Situats a la rotonda prenem direcció sud,
pel voral de la carretera C-670.

9:14--0,572 km. - 458 m. Deixarem la carretera per la nostra dreta, passem pel costat de cal Tin, i
enfilem una pista en bon estat.


Presideix la casa una escultura metàl·lica d’un cavall,  situada davant de la casa.
A pocs metres travessarem la riera Gavarresa, per cert amb un cert cabal d’aigua però molt bruta.

9:26 -- 1,432 km. - 442 m. Casa la Quintana, amb explotació ramadera de grans dimensions.
Informació de la Wikipedia:
Mas la Quintana: Masia composta per dos cossos de diverses èpoques i al seu davant una ermita.
La construcció més antiga té una porta dovellada irregular amb una inscripció que posa 1780, coberta
amb una teulada  una vessant. Parets de pedra irregular i poques obertures amb un pou al seu
davant.
L'altre cos és un gran casal de construcció posterior de planta baixa i tres pisos. Totes les finestres i
balcons són de pedra tallada
Ermita de la Mare de Déu dels Dolors[
Església neoclàssica d'una sola nau coberta amb volta de creueria i una teulada a doble vessant
amb el carener perpendicular a la façana principal, on hi ha la porta allindada i una finestra rodona
a la part superior. Sobre la teulada hi ha una espadanya feta de dos pilars rectangulars i un arc, que
sostenen la campana. Els murs són de pedres irregulars i morter, el mur de la façana és emblanquinat,
igual que l'interior de la capella.


A la part oest de la casa hi ha un pou de glaç, restaurat en la seva part exterior, i que no és permesa
la seva visita interior.


Passades les construccions de la masia continuarem la ruta, canviant la direcció vers el Nord.
Creuarem altre cop la Gavarresa, fen una giragonça  vers el Sud  i salvant una lleugera pendent..
Anem seguint el traçat de la pista principal.
Passem per davant la casa de Can Rierola, totalment en runes.


tot seguint la pista tornarem a creuar la Gavarresa, just per sota del cingle de la Rocaguinarda.
A l’altre costat de la riera trobem una gran mola de pedra, que anuncia el mas Miquelet.


10:03 -- 3,848 km.- 441 m. Ens endinsem a la finca del Mas Miquelet, casa molt ben restaurada i que
més aviat te la cara de ser una casa de turisme rural.

Wikipedia:
Mas MIquelet: Edifici de planta rectangular formada per planta baixa i dos pisos, coberta a doble
vessant amb caiguda a la façana principal.
Els murs estan construïts amb pedres irregulars i morter, actualment restaurat amb ciment.
S'ha conservat la distribució original, amb una sala central que funciona com a distribuidor per les
diverses habitacions.
A l'interior es conserva la tina que es feia servir per a magatzem d'aigua. Totes les finestres i la porta
estan emmarcades per pedra tallada i llindes. La de la porta conté inscrita la data de 1691 i Miquel
Aulina.
Pou
Construït amb parament de pedres irregulars i molt morter. De planta circular situada en un terreny
amb molt desnivell, cosa que fa que per la part del brocal hi hagi només un parell de metres de
construcció, però que per la part del darrere hi hagi més de tres metres de cilindre fet de pedra.
Actualment es troba arreglat pels amos de la casa, que hi ha posat una reixa i una corriola amb
decoració.


Fetes unes fotos, continuarem més o menys  amb la mateixa direcció, per tornar a agafar la pista,
que havíem deixat al endinsar-nos a la finca.

10:08 -- 4,180 km. - 470 m. Canviem de direcció tot girant vers al Nord.

10:17 -- 4,694 km. - 477 m. A la nostra dreta ens queda el Mas Rocaguinarda. La primera vista que
tenim de la que fou la casa on va néixer el famós bandoler Perot Rocaguinarda al 1582 , és d’un
estat totalment ruinós.
Ens hi acostem i veiem l’entrada principal
L’estat de l’edificació és d’abandó absolut. Una veritable llàstima.


A la Wikipedia hi ha molta informació històrica d’aquesta casa.
Ens deixem de visitar uns esgrafiats que hi ha molt aprop de la casa, sota la cinglera del mateix nom.
Ens tornem a incorporar a la pista principal, direcció Nord Oest.

10:34 -- 5,768 km. - 547 m. Mas la Gallinera

Wikipedia:

La Gallinera: La part més antiga de la casa està formada per un edifici de planta rectangular feta amb
murs de pedres irregulars i morter, posteriorment arrebossada quest cos rectangular és fruit de
diverses construccions, tal com demostra el balcó del primer pis, que tapa part de la inscripció del
portal adovellat. S'hi llegeix: 1733 PSMROSUL.
Voltant la casa hi ha diverses construccions annexes, que actualment serveixen de corts.


10:50 -- 6,779 km. 580 m. Alzina de Pujalt, mencionat com a arbre pintoresc, tot i que  nosaltres no
en vam percebre aquesta impressió.
Aprofitant que és el punt mes alt que assolirem avui, fem foto de grup.


Retrocedim uns 700 m. tot desfent el camí .

11:06 -- 7,431 km. - 554 m. Deixem la pista principal, prenem direcció Est i ens endinsem per un
camí de bosc, en mal estat.
Aquesta pista davalla cara el Torrent de la Gallinera. Cara avall i fent giragonces ens  situem al molí
de la Quintana, en runes.
A partir d’aquí desfarem la ruta feta a l’anada, fins arribar al punt de sortida/arribada.
A les 12:17, donem la ruta per acabada.


Fins la propera.


Si us voleu baixar la traça del Avifont: cliqueu 

La fitxa tècnica des de Wikiloc, per Avifont:



Si voleu més detall del Avifont a Wikiloc: cliqueu

El recorregut:







La Galeria de Fotos:





++**++**++**++**++**++**++**++