|
|
|
L’aproximació des de Manresa la fem agafant l’eix del Llobregat, C-16, fins passar Túnel del Cadí, per continuar per la E-9 fins a Puigcerdà. Aquí passarem la frontera i agafarem direcció Latour de-Carol , N20, fins arribar a Porta, just abans d’entrar al túnel de Puymorens, ens desviem a la dreta per la N320 fins al poble de Portè . A l’entrada de Portè, cal prendre una pista asfaltada que per la part baixa del poble, passa pel costat del quarter de bombers i s’endinsa a la Vall de Font Viva. Està senyalitzada amb un rètol «Massís del Carlit per Lanós». Trobem una guingueta i una barrera on ens van cobrar una taxa de pas. Desprès de 3,5 quilòmetres des de la cruïlla arribem al primer aparcament, just a l’alçada de la pressa del Passet, a on en principi estava previst començar la ruta, però vam optar per tirar 1,5 quilòmetres mes, fins al final de la pista, l’últim aparcament, just al costat d’una central.
A les 9:06, comencem a caminar, l’opció no va ser del tot encertada, ja que vam haver de fer una pujada molt pronunciada fins al refugi de la Font viva, al costat del llac que porta el mateix nom.
A les 9:40, estem a 1.913 m. I portem 1 quilòmetre i escaig, aquí esmorzem, i a les 10:00 reprenem la pujada fins a trobar el camí GR-7.
A les 10:10, trobem el GR, estem a 1.970, portem 1.5 K.
Un cop agafat el GR, la cosa va millorar força, el camí era mes planer i mes ben fressat.
A les 10:45, estem a 2.135, portem 2,5 k. Cruïlla de l’antic camí del SNCF, a partir d’aquí i fins al llac de Lanós encara va ser molt planer, quasi sense guanyar desnivell.
A les 11:30, arribem al llac Lanós, estem a 2.162 i portem 4,7 k. (Podem observar que amb 2 k. Tant sols s’han guanyat 27 m de desnivell), aquí deixem els components Clarà i Pous que iniciaran la tornada seguint pel camí de la mateixa vall però per la vorera contraria, passant pel Refugi del Enginyers i per sota el serrat de les Xemeneies, fins al aparcament.
Voregem el llac i el deixarem a la nostra esquerra, tot enfilant-nos pel costat d’un rierol anomenat el rec dels forats, amb abundant aigua clara i fresca ( a la baixada algú si va refrescar els peus).
Continuem avançant, entre rierols, pedres i prats verds, el camí està ben marcat i no te pèrdua.
A les 12:45 arribem a l’Estany dels Forats, a 2.490 m, portem 7,6 K. al peu mateix de l’última pujada, aquesta si es dreta de veritat, tot i així no presenta altra dificultat, que l’esforç que s’ha de fer per guanyar el desnivell fins a conquerir el cim, (veure que amb 1,3 k. S’han de guanyar 431 m., es a dir, una mitjana d’un 34% de desnivell.
A les 13:45, estem a tocar el cim, dinem i fem reagrupament.
A les 14:20 fem el petit tros que ens faltava i fem cim a les 14:25 estem 2.921 i portem recorreguts 8,9 k.
Contemplem el fantàstic paisatge, podem observar una gran quantitat de llacs a banda i banda del cim, fem la foto de rigor i emprenem la tronada per mateix camí que hem pujat.
A la tornada, vam obviar la drecera que vam fer a l’inici i vam anar a sortir al primer aparcament, just al costar de la pressa de Passet, camí molt mes fressat i planer.
17:53 fi de l’excursió, han estat, 17,74 K. I un total de, mes/menys 8:45 hores i un desnivell acumulat pujant de 1.228 m.
Components, Francesc Sabata, Josep Casafont, Josep Mª Clarà, Josep Junyent, Josep Samsó, Lluís Barbé, Manel Parareda, Miquel Pujols, Ramon Pou
Si voleu baixar-vos el track: cliceuLa fitxe tècnica des de Wikiloc:
Si voleu més detall des de Wikiloc: cliceu
Fotos d'en Josep Casafont:
les d'en Lluís Barbé:
les d'en Manel Parareda:
les d'en Francesc Sabata:
i les d'en Josep Samsó:
********************
Aquest camí és molt utilitzat per pujar als estanys tant el de Font Viva com el de Lenós.
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada